Per realitzar aquesta PAC vaig voler il·lustrar-me amb la meva tauleta digital tot dibuixant sobre el sofà de casa amb la meva filla. Una acció que es dona sovint a casa. Volia introduir també que forma part de mi l’estudi a la UOC i evidenciar que els estudis em treuen moltes hores per estar per la meva filla. Amb l’acció que fa la meva filla a la il·lustració com de posant-me un barret de llicenciada al cap vull dir que gracies a la seva paciència sembla que ella sigui la que m’ajuda a estudiar i a superar la carrera. Evidentment aquesta acció no és real, el que passa a casa realment és que jo dibuixi o estudiï i ella miri la televisió o jugui.

Si observem els autoretrats d’altres artistes al llarg de la història és molt comú veure com els artistes es representen o bé pintant o bé amb la paleta a la mà, el llapis… A més a més amb la seva posició, vestuari… ens diuen altres coses. Frida Kahlo amb americana, al Self-Portrait with Cropped Hair de 1940, ens posa davant la lluita feminista i la seva lluita per la igualtat de sexes i els drets de les dones. També fa palès el fet que per mostrar-se davant els altres com artista, encara ha de ser com a home i gual que els artistes de llavors per ser respectada, i com Frida amb el seu feminisme integrat no té problemes a mostrar-se tal i com la societat espera.

Velazquez aprofita una obra que realitza per una feina i s’inclou al fons a les escales fora l’habitació amb una posició com si estigués pintant. Segurament mirant-se a un mirall.

En la actualitat els autoretrats d’il·lustradors solen ser il·lustracions seves on es veu la taula de treball i l’acció de dibuixar.

Tots els artistes tenen la necessitat de interpretar-se i descriure mitjançant les seves eines i habilitats. Si ho pensem, és ben normal tenir aquesta necessitat d’auto retratar-se, ja que s’han passat la vida creant, cada ú amb les seves tècniques i és fàcil d’entendre la necessitat de plasmar-se amb aquetes eines.

Normalment l’artista s’il·lustra a ell o ella mateixa amb l’estil o tècnica que el o la caracteritza. És important aquest fet per reafirmar-se i per deixar clar qui ets i què fas. Com et veus tu i com vols que et reconeguin els altres.

Un dels canvis més importants pel que fa a l’estudi d’autoretrats al llarg de la història i a partir de l’observació dels exemples d’autoretrat que hem treballat a aquesta PAC és l’art digital. Com t’expresses fent art digital serà un fet que canviï molt els autoretrats. I no tant sols l’art digital sinó l’artista conceptual, l’art contemporani demana un canvi de format per ser representat a l’autoretrat.

Un autoretrat necessita d’alguna forma la imatge de la cara o del cos de l’artista. O la imatge que el caracteritza.  Ja que sinó és així podríem dir que totes les obres son autoretrats de l’artista. Cada obra explica coses de l’artista així que el que diferencia un autoretrat de qualsevol obra d’un mateix artista és la representació de l’aspecte físic.

Pel que fa el meu autoretrat he necessitat agafar els quatre eixos que ara mateix em fan ser qui soc: mare soltera, estudiant i il·lustradora. El quart es mostra d’una forma menys directe en el dibuix i aquest és la gran part del meu dia a dia: ser educadora, tallarista i formadora d’art. Aquesta quarta es mostra amb el desordre i sobretot amb l’acció que es mostra a tota la imatge, l’estrès de no poder estar sempre allà per ella i estar dibuixant i fent encàrrecs de mentre que mirem pel·lícules o estem a casa. Consumint el nostre tems lliure i d’oci.

El que vull representar amb aquest autoretrat és la meva vida, com em veig al dia a dia, i sobretot vull reivindicar una mica el paper de la dona en l’actualitat. Amb un rol molt intens pel que fa a l’exigència de la societat. Ens demanen que siguem molt potents com a artistes per poder viure’n completament, que si vols ser mare i vols tenir una família sola necessitis treballar molt més perquè els despeses de la vida només els paga una mateixa, que majoritàriament els sous de les dones son mes baixos que dels homes i que molts cops se’t exigeix molt més que a un home per aconseguir la mateixa posició laboral i poder ascendir laboralment. També m’agrada expressar que molt lluny del que ens han fet creure amb els contes de fades o les nostres mares que la conciliació laboral i familiar és molt dura i encara ho és més si vols estudiar. No vivim en un moment bo pel que fa a recursos perquè això sigui millor mentre que la societat cada vegada existeix i necessita més diferents models familiars com el meu. Tot i això amb la il·lustració també he volgut representar una aura familiar dolça i un vincle bonic i respectuós per dues bandes.

També cal destacar que per pressa i logística la meva eina de treball d’artista ha acabat sent gairebé sempre l’ipad pro. Amb aquesta eina puc dibuixar com si fos a paper i em dona més rapidesa. Em permet provar per capes coses que sinó hauria de repetir varies vegades o em costaria de rectificar en una il·lustració sobre paper i colors.

Em ve de gust també compartir el procés que he seguit per il·lustrar el meu autoretrat:

La veritat és que vaig fer l’esbós del que presento però no em va agradar el fet que jo estigués donant l’esquena a la meva filla. Així doncs en vaig fer un altre més amb un estil més còmic que m’agrada molt però que al final vaig veure que tampoc m’acaba representant l’estil. També vaig voler representar el vincle i la maternitat d’una altre forma per tal de resumir a nivell visual el que volia dir, maternar i que no hi hagés confusions en això. Però també és veritat que no ens acabava de representar. Vaig fer una votació per Instagram de les dues opcions, sempre em va bé la mirada externa per acabar de decidir i va guanyar la primera opció que és la que he acabant perfilant i fent bonica i la que ara presento.